Resultats de la cerca

Una versió tardana de l’apòcrif Actes de Pilat la identifica amb la dona que patia pèrdues de sang i que fou guarida en tocar la borla del mantell de Jesús A desgrat que el nom de Verònica no és recollit en el martirologi romà, la seva festa se celebra el 12 de juliol

Injustament acusada pel tribunal de la inquisició, en restà trasbalsada abandonà la seva vida brillant i es consagrà a les obres de caritat Escriví Terze rime 1575, de línia petrarquista No tenen tant d’interès les epístoles Lettere familiari a diversi ~1580, algunes de les quals dedicades al cardenal Luigi d’Este

Membre del Club Petanca Navarcles, guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya de clubs per dupletes 2006, 2007, mentre que per tripletes aconseguí dos subcampionats 2005, 2007 També aconseguí tres Campionats de Catalunya individuals 2005, 2006, 2010 Amb la selecció catalana ha guanyat cinc Lligues Nacionals de Comunitats de divisió d’honor 2006-10 i el Trofeu Internacional Ciutat d’Alba 2007 Amb la selecció espanyola ha guanyat una fase prèvia en el Mundial individual 2010, dos ors de la Copa Ibèrica 2002, 2005, una medalla d’argent en els Jocs Mediterranis 2005 i una medalla de bronze en…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Amb el Club Natació Kallípolis de Barcelona fou dues vegades campiona de Catalunya en la modalitat d’equip 2000, 2002 També fou campiona d’Espanya en la modalitat de duo estiu del 2001 i quatre cops en la modalitat d’equip estiu i hivern del 2002 i 2003 Fou internacional en quatre ocasions 2001-02

Fou atleta dels clubs Club de Futbol Badalona, Unió de l’Esport Badaloní i Futbol Club Barcelona Guanyà quatre títols espanyols en categoria jú-nior, fou promesa dels 400 m, i en guanyà vuit de catalans en els 400 m i els 400 m tanques Fou campiona de Catalunya absoluta dels 400 m, a l’aire lliure i en pista coberta 1998 L’any 1999 millorà el rècord català dels 400 m en pista coberta i guanyà una medalla de bronze en el Campionat d’Espanya

Començà fent collaboracions en diversos diaris, revistes i en el programa Radio Hockey de Ràdio Joventut i Ràdio Sabadell 1980-83, informant principalment d’hoquei sobre patins Fou redactora d’esports de Catalunya Ràdio 1983-89, tasca que compaginà amb la secció d’hoquei sobre patins a El Periódico de Catalunya Després entrà al departament d’esports de Televisió Espanyola 1989-92, on posteriorment tornà com a directora del programa Fantàstic 1993-94 Fou cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1994-2008

Es formà al Club Natació Badalona i el 1994 passà al Club Natació Catalunya, amb el qual fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1999

De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul ,  rock i  disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere