Resultats de la cerca

De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español  PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol,…

Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Pertanyent a una influent família d’origen àrab, el seu pare fou cofundador de l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU El 1964 es graduà a la Universitat de Malàisia en estudis islàmics i, posteriorment, inicià una carrera d’alt funcionari, entre d’altres, al Ministeri de Cultura 1974-78 Des del 1978 fou diputat de l’ONMU i, sempre sota el mandat del primer ministre Mahathir Mohammad, fou successivament ministre d’Educació 1984-86, Defensa 1986-87 i Afers Estrangers 1991-99 El 1999 fou nomenat vice-primer ministre fins a la dimissió de Mahathir 2003, al qual succeí en el…

Membre del Partit Comunista 1921, formà part del Comitè Central 1929 i de l’Assemblea Nacional 1935 Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els partisans eslovacs Després de la guerra fou nomenat secretari general del partit i vice-primer ministre 1948 Caigut en desgràcia 1951, fou destituït i executat, acusat d’ésser agent sionista i espia de les potències occidentals L’any 1963 fou rehabilitat

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA

Membre del Partit Comunista Xinès des del 1927, participà en la Llarga Marxa 1934-35 i esdevingué governador d’Hubei i batlle de Wuhan el 1949 Collaborador de Zhou Enlai, fou nomenat vice-primer ministre 1954-80, ministre de Finances 1954-75 i vicepresident del comitè central del partit 1977-82 En 1983-88 fou president de la república, amb la qual cosa esdevingué el primer cap d’estat xinès després de la destitució de Liu Shaoji 1968

Estudià als EUA i a Anglaterra Durant el govern d’Ayub Khan ocupà diversos ministeris 1958-66 en acabat, però, passà a l’oposició i fundà el partit popular El 1970 aquest guanyà les eleccions generals del Pakistan Occidental Vice-primer ministre del govern Yaya Khan, quan aquest caigué es convertí en president, primer ministre i administrador de la llei marcial 1971 Inicialment reformista, més tard es moderà El 974 reconegué la independència de Bangladesh Deposat per l’exèrcit 1977, fou executat

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc