Resultats de la cerca

Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc

Fixà el text de diverses disposicions legals antigues que ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat 1494, reeditada diverses vegades

Fou la figura culminant del corrent borrominià, al nord dels Alps A Praga féu Santa Llutgarda pont Carles, i nombroses escultures i talles pintades en blanc església de Sant Climent, Praga a Kuks hi ha obres mestres en gres Benaurances, Vicis i virtuts i relleus en pedra a Betlem, prop de Kuks Estigmatització de sant Francesc, Naixement, etc

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra…

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears…

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que…

Es formà en una tradició hebrea estricta i, des del 1881 fou el cap de les escoles talmúdiques d’Odessa Es proposà la reforma i l’educació de les comunitats jueves a Rússia D’acord amb aquest programa, inicià les seves activitats escrivint sàtires contra els vicis del seu poble en un hebreu d’estil bíblic, que aviat substituí per l’ídix , d’arrel popular i més accessible als lectors Les seves novelles són retrats dels guetos de l’Europa oriental i constitueixen una de les principals aportacions al realisme en la literatura en hebreu i en ídix D’entre la seva producció es destaca…

Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi…