Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway College de…

Com a júnior guanyà la medalla de bronze en cavall amb arcs en l’europeu del 1998 Fou campió d’Espanya d’anelles 2002 i de cavall amb arcs 2003 i formà part de la selecció espanyola absoluta entre els anys 2001 i 2004, participant en els Jocs Olímpics 2004, els Campionats del Món 2001, 2003 i els Campionats d’Europa 2002, 2004 En els Jocs Olímpics aconseguí el desè lloc per equips i el 37è en la classificació individual També aconseguí un bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001

En categoria juvenil, es proclamà subcampió mundial 1991, 1992 i campió d’Europa 1992 de descens, i guanyà la Copa d’Espanya 1992 i l’Obert Coronas de camp a través 1992 També guanyà la Copa dels Campions del Món 1993 A partir del 1994 fou diverses vegades campió d’Espanya de descens i s’imposà en diverses mànegues de la Copa del Món Fou tercer a la final general de la Copa del Món de descens 1996, 1997 També guanyà la Maxiavalanche de Vallnord 2006 i fou campió del món de descens en la categoria màster 35 2009

Guanyà la Copa d’Espanya i el campionat estatal de descens 1992 en categoria juvenil Com a sènior, fou diverses vegades campió d’Espanya de l’especialitat En la categoria màster 30, es proclamà campió del món 2009

Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1967 És germà…

Es formà al Centre d’Esports Manresa i després de destacar en el primer equip fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1963-72 Començà d’extrem esquerre i posteriorment jugà com a mig i lateral esquerre Disputà 150 partits de Lliga, inclosa una campanya a segona divisió, i marcà 13 gols Després jugà en el Llevant 1972-74, el CE Europa 1974-76 i el CE l’Hospitalet 1976-78 Com a entrenador, començà en l’infantil de l’Espanyol i dirigí la selecció catalana infantil El 1979 passà a treballar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i entrenà el Barcelona Atlètic 1984-87 Continuà al…

Soci de la Penya Motorista Barcelona, creà la marca de motocicletes Evycsa Disputà proves de resistència al circuit de Montjuïc, i fou tercer en el I Gran Premi Barcelona en categoria 250 cc 1948 Guanyà la Pujada a Vallvidrera en 175 cc 1955 poc abans de morir en un accident mentre es preparava per a disputar la prova de regularitat del Moto Club Mataró

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya 1901, de…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , S V o H A Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Filla del metge i prehistoriador  Salvador Vilaseca Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1946 i doctorada 1968 per la Universitat Complutense de Madrid en història Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus 1950-54 i 1975-84, del Museu Arqueològic de Girona 1955-57 i del Museu Arqueològic de Tarragona 1975-84 Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984 Fou vocal de la Junta Superior de Museus de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i…