Resultats de la cerca

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat

Mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys Deixà obres religioses, entre les quals es destaquen una Missa a quatre veus, amb acompanyament de violí, oboès, corns i baixos, un Magnificat a sis veus i una Missa a vuit veus 1781, i unes Antífones a Sant Pau

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…

S'ordenà de sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades i més tard de Bràfim El 1807 publicà una Hipótesis con la que se descubre la causa de la declinación de la aguja de marear Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català

La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau

Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí

Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor , Pasqua florida o les caramelles , La Costa Brava , entre d’altres Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere

Entre altres obres, feu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir El 1570 donà ordinacions al Vilosell El 1586 fundà el collegi de Sant Bernat a l’estudi general de Lleida, per als monjos de Poblet

Membre de les societats de caçadors La Marta, de Martorelles, i El Vilosell Lleida, amb les quals practica la caça del tord i de la perdiu roja També és soci del Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, el qual representa en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting En la primera especialitat, guanyà la Copa de la Generalitat i tres Campionats de Catalunya 1977, 1984, 1988 absoluts, i tres més en les categories veterans 2001, 2005 i superveterans 2010 En aquestes darreres categories ha estat cinc cops campió d’Espanya de recorreguts de caça i tres de compak…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària…