Resultats de la cerca

Actuà a Florència, a Roma i, sembla, a Venècia Les seves obres religioses misses, himnes, lamentacions i motets són influïdes per Josquin des Près En els seus madrigals, vinculats a la frottola , hom veu una evolució cap a l’expressió del text, o sia, el veritable estil madrigalesc

Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990

Es graduà al Conservatori de Música de Moscou el 1929 i fou director musical del Teatre de l’Exèrcit Roig 1930-37, i també d’altres conjunts vinculats a l’exèrcit Es dedicà a gairebé tots els gèneres, des de la comèdia, la música vocal i coral fins al ballet, la música incidental i per a orquestra Són especialment interessants els tractaments que en la seva obra feu dels paràmetres harmònics i també d’altres llenguatges, com per exemple el jazz o la música folklòrica

Fou ciclista amateur del Velo Club Excursionista, del Club Ciclista Sant Boi i de la Unió Ciclista l’Hospitalet Des del 2002 collaborà com a fotògraf en mitjans vinculats amb el ciclisme, com Meta 2Mil i Ciclismo en Ruta El 2006 fou membre fundador del Catalunya Track Cycling Team, del qual fou tècnic i cap de premsa fins el 2009, any que assumí el càrrec de mànager Fou coordinador general del Trofeu Ciutat de Barcelona 2007, 2008 i de la Copa d’Europa de ciclisme en pista 2009 Publicà el llibre fotogràfic Campionats d’Espanya, les imatges de 2003 2003

Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya

Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica…

Ocupà la càtedra de geometria a la Universitat de Roma 1922-46 Els seus treballs matemàtics més importants fan referència a l’estudi de les superfícies algèbriques des del punt de vista geomètric Traductor dels Elements d’Euclides 1925-36 i de texts de Demòcrit 1948 a l’italià, dedicà nombrosos treballs a la història de la ciència, especialment de les matemàtiques i la lògica, i als problemes metodològics vinculats amb el pensament científic És autor de Problemi della scienza 1906, Per la storia della logica 1922, Lezioni sulla teoria delle superficie algebriche 1932, Compendio…