Resultats de la cerca

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962 publicà dos…

Era fill i net de violinistes Estudià música amb el seu pare, de nom Jan, que havia estat alumne d’A Dvorák i que havia fundat la seva pròpia orquestra Es matriculà al Conservatori de Praga, on estudià fins el 1899 Durant els primers anys del segle XX feu una carrera important com a concertista en diversos països europeus El 1912 es traslladà als Estats Units, on es dedicà exclusivament a l’ensenyament del violí a Boston i Nova York El 1915 fundà amb les seves germanes els Ondricek Studios of Violin Art Publicà un mètode pedagògic per al perfeccionament de la tècnica violinística…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…

La comèdia The Vortex 1924 marcà, amb èxit, l’inici de la seva carrera literària Unes altres comèdies són Fallen Angels 1925, Private Lives 1930, Cavalcade 1931, Nude With Violin 1957, etc Algunes hanestat traslladades al cinema, com ara The Blith Spirit 1941, dirigida per David Lean 1945 Fou també autor d’operetes, com Bitter Sweet 1929 i Conversation Piece 1934

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, …

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman