Resultats de la cerca

Vida Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb GB Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena 1763 o París Concerts spirituels, 1764 El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres 1785 i…

Estigué al servei de Stanislaw Poniatowski com a violinista El 1785 inicià un viatge que el menà primer a Viena, on conegué J Haydn i WA Mozart, i després a Itàlia, on possiblement fou deixeble de P Nardini i G Pugnani El 1787 participà com a solista en un Concert Spirituel a París Des del 1792 visqué a Anglaterra, on intervingué en diferents concerts, en els quals destacà per la seva interpretació virtuosística d’obres que escriví per a executar ell mateix El 1803 s’establí a Liverpool on obrí un magatzem de música i d’instruments Fou un dels fundadors de la Societat…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les seves…

Visqué a Florència del 1670 al 1673 De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort Juntament amb HIF von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria Escriví dues colleccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo 1676 i Hortulus chelicus 1688, on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes Moltes obres dels seus Scherzi són compostes en…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS Bach per la plaça de mestre…

Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A Gabrieli,…

Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment per al càrrec…

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es…

Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…