Resultats de la cerca

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Madrid 1928-30 i composició amb Manuel de Falla i Rodolfo Halffter Compaginà els estudis musicals amb la collaboració en el diari madrileny "El Sol" El 1939 emigrà a Santiago de Xile, on treballà al Conservatorio Nacional i a l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile Fundà 1945 i edità la "Revista musical chilena" Fou director de l’Instituto de Investigaciones Musicales des de la seva fundació el 1947 Publicà articles per a "El Mercurio", nombrosos assaigs sobre la música xilena del segle XX i el llibre La creación musical en Chile…

Membre de l’Esquí Club d’Andorra ECA, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de…

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton, i la…

Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La ViuViu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més…

Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La…

Κλεψύδρα ‘Clepsidra’, 1921 i Πιερρότος ‘Pierrot’, 1922 són el testimoniatge del drama del seu autor, que viu enmig d’una joiosa mundanitat i una angoixosa insatisfacció interior