Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de l’especialitat de xapó 1977

Membre del Reial Club de Regates de Barcelona, disputàles proves d’esquif i de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900

L’any 1989 guanyà el seu primer títol estatal en categories inferiors i el 1992 ingressà al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya juvenil 1994 i medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Europa júnior 1996 En categoria sènior, fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1997, 1999, en què aconseguí la medalla d’or en la prova de cavall amb arcs i barra fixa i la de plata en paralleles 1998, així com la d’or en paralleles i la de plata en barra fixa 2002 També guanyà diverses medalles a la Copa d’Espanya Formà part de la selecció estatal i debutà en un…

Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, amb el seu equip guanyà diverses competicions, com el Campionat de Catalunya durant nou anys consecutius 2002-10 i un Campionat d’Espanya 2011

Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme A més d’accions teatrals i performances , conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics Arran del…

Vida Com a programista treballà a Exclusivas Floralva 1957-59, Procines 1959-60, Discentro 1960-62, Rey Soria Films 1962-64, Paramount 1964-66 i Toleratus 1966-68 El 1968 s’establí pel seu compte com a titular de la distribuïdora Catalònia Film que abastava Catalunya, Aragó i les Illes Balears Però el 1977, amb la collaboració de Santiago Alonso, obrí a Madrid AV Films, és a dir, Alonso y Vivó Films, distintiu adoptat en comprovar que el de Catalònia era acceptat amb una clara reticència més enllà del Principat Una fórmula semblant s’emprà en l’assentament d’una altra sucursal a València, JV…

Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-Mallorca 1889, Muntaner-Gran Via…

Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco Javier para…