Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Karl Vossler
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis lingüístics…
Hans Rheinfelder
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949
Julius von Schlosser
Art
Historiador de l’art, membre de l’escola de Viena.
Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…
Helmut Hatzfeld
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…
Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Filosofia
Escriptor i humanista.
Fill d’ Antoni Riba i Garcia Llicenciat en dret i lletres, es doctorà en lletres el 1938 amb una tesi sobre la Nausica de Joan Maragall El 1911 guanyà una flor natural als Jocs Florals de Girona i l’any següent, en uns altres jocs florals, conegué la poeta Clementina Arderiu , amb qui es casà el 1916 Aquest mateix any fou nomenat professor de l’Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins el 1939, amb interrupcions degudes a la Dictadura 1923-30 i al Bienni Negre 1934-36 Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, que començava a…
,
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura.
Fill d’ Isidre Molas i Font i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…
, ,