Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…

Autor de novelles de caràcter social i de signe cristià Les saints vont en enfer 1952, C'est Mozart qu'on assassine 1966, Et moi aussi je vous aimais 1977, etc

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La…

Autor de peces evasives on es barreja la comicitat amb la melangia Es revelà amb Voulez-vous jouer avec môa 1923 seguiren, entre d’altres, Jean de la lune 1929, Patate 1957 i L’idiote 1960, i La Débauche 1973 Fou membre de l’Académie Française 1959

El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour

Els seus temes es mouen entorn de la solidaritat i l’amistat entre els homes, i de la lluita amb un món advers Les seves obres més importants són Goupi Mains-Rouges 1943, Antoine et Antoinette 1947, Rendez-vous de Juillet 1949, Casque d’or 1952, Touchez pas au Grisbi 1954 i Le trou 1960

Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa…

Treballà durant anys en organitzacions internacionals, entre les quals l’ONU La seva narrativa, impregnada de sàtira, humor i poesia, se situa en ambients cosmopolites amb una forta càrrega de les tradicions i la mentalitat de la vida jueva Cal citar Solal 1930, Mangeclous 1938, Belle du Seigneur 1968, Les Valeureux 1969, Ô vous, frères humains 1972 i Miroirs 1981

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí

Formà part de la direcció de La Nouvelle Revue française i publicà novelles i contes, d’intenció moralista entre d’altres L’Ordre premi Goncourt, 1929, el conte La Grâce 1941 i els reculls de relats Attendez l’aube 1970 i i Avons-nous véçu 1977 Publicà també assaigs de crítica Proche du silence , 1973 i el dietari Je vous écris 1960-63 El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française