Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil musical és…

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort de violes

Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra

Soci de la Royal Academy el 1807, fou nomenat acadèmic el 1811 Es destacà en els paisatges i en els temes animalístics Badia de Pegwell i Braus lluitant Victoria and Albert Museum, Londres, La desfilada de Gordale Tate Gallery, Londres i Vista de Harlech Castle National Gallery, Londres

Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats

Geòleg i professor de botànica, basà la seva sociologia en una analogia amb la biologia i s’inspirà en Spencer Director del primer departament de sociologia existent al món, a la Universitat de Chicago, fundà l' American Sociological Review , que aglutinà els principals sociòlegs nord-americans de l’època i influí a tot el món Reformista i evolucionista, anuncià el progrés de la societat industrial i fou un optimista sobre el futur Escriví Dynamic Sociology 1883 i Pure Sociology 1903

Militant del PCUS  des del 1948, fou primer secretari del Komsomol 1975-61 i del partit comunista a Geòrgia 1972, membre del comitè central 1976 i del politburó del PCUS el 1985, any que substituí Andrej Gromyko al ministeri d’afers estrangers Molt compromès amb la perestroika de Gorbačov , en aquest càrrec es féu notar pel seu distanciament amb l'ortodòxia comunista, i negocià amb els Estats Units una significativa reducció dels arsenals de míssils d'abast mitjà, ordenà la retirada soviètica de l'Afganistan, permeté la reunificació alemanya i retirà els contingents soviètics dels antics…

Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes  dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les diverses…

De confessió xiïta, estudià a la Universitat de Bagdad, on es graduà en literatura Des del 1968, dins del Partit Islàmic Dawa, participà activament en el moviment xiïta clandestí oposat al règim de Saddam Ḥusayn Amenaçat de mort, el 1979 s’exilià i visqué successivament a Jordània, Síria, l’Iran i novament a Síria Arran de l’enderrocament del règim baasista de Ḥusayn 2003 i l’ocupació anglo-nord-americana de l' Iraq , retornà al seu país i formà part del comitè que perseguí alts càrrecs del Ba't Integrat amb el Dawa en la coalició xiïta Aliança Unida de l’Iraq, la primera força en les…