Resultats de la cerca

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’Òpera de Munic…

De la seva nombrosa obra poètica, que palesa una certa influència de Tennyson i de MArnold i també dels clàssics grecs, cal destacar The Prince's Quest 1880, Epigrams 1884, Lachrymae Musarum 1892, The Purple East 1896 i A Hundred Poems 1922 Reculls definitius de la seva obra aparegueren el 1899, i pòstumament el 1936

Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…

Considerat com el fundador del conductisme , els seus interessos es dividiren entre la psicologia científica psicologia animal i comparada i la pràctica treballà en una agència de publicitat Segons ell, la psicologia com a ciència de la conducta prescindeix de la introspecció i estableix el principi del condicionament com a únic vàlid Escriví Psychology as the Behaviorist Sees it 1913 i Psychology from the Standpoint of a Behaviorist 1919

Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà

Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941

Graduat a la Southern Methodist University 1951 i doctorat a la Universitat de Chicago 1955, posteriorment s’incorporà al Brookhaven National Laboratory de Nova York Fou professor de física a les universitats de Princeton 1958-71 i a Chicago 1971-1997 Els anys noranta participà en el projecte Pierre Auger, de construcció d’un telescopi a l’Argentina per a la detecció de raigs còsmics Membre de la National Academy of Sciencies i d’altres societats científiques, feu recerques importants sobre física de les partícules elementals i publicà nombrosos articles en revistes de física El 1980 compartí…

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids…

Fou un cotitzat retratista a Boston fins a la Guerra de la Independència dels EUA Establert a Londres el 1775, es dedicà preferentment a la pintura d’història Fou un precursor de la pintura romàntica Watson i el tauró, 1778, National Gallery of Art de Washington més endavant el seu estil esdevingué amanerat Hom el considera fundador de l’escola pictòrica nord-americana

Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts