Resultats de la cerca

Conegut pel seu virtuosisme a la guitarra i pel fet de ser albí, fou considerat un dels millors guitarristes blancs de blues Enregistrà el primer disc a quinze anys i tingué certa popularitat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època en què rebé molts elogis de grups com The Beatles i The Rolling Stones El seu disc més important fou el directe Johnny Winter And 1970 Participà en el Festival de Woodstock Durant la dècada dels setanta la seva addicció a les drogues l’apartà dels escenaris, però no de la música, ja que es dedicà a promocionar altres artistes,…

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Graduat a Cambridge el 1973, posteriorment es doctorà també a Cambridge, al Laboratory of Molecular Biology, i el 1989 fou cofundador de la Cambridge Antibody Technology, una empresa dedicada a la producció de fàrmacs a partir de tècniques biomèdiques basades en el sistema immunitari humà, que, entre d’altres, desenvolupà l’adalimumab, un dels primers medicaments d’aquest gènere Posteriorment, en la mateixa línia, fundà Domantis 2000 i Bicycle Therapeutics 2009 Per la seva recerca i el desenvolupament d’ anticossos monoclonals  amb finalitats terapèutiques, ha rebut nombroses distincions el…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Compongué nombroses obres de caràcter religiós i les òperes Il sacrificio di Creta 1792, Maria von Montalban 1800 i Tamerlan 1802

De la seva prolífica obra, a cavall entre el realisme i el subjectivisme, cal esmentar Pimeänpirtin hävitys ‘La destrucció de Pimeänpirtin’, 1901, Elämän kasvot ‘La cara de la vida, 1916, Silmä yössä ‘L’ull de la nit’, 1917, Kurjet ‘Les grues’, 1919 i Kirkonkello ‘La campana’, 1922, aquestes dues darreres novelles d’un marcat accent patriòtic

La primera novella que publicà fou A weekend with Claude 1967 The bottle factory cuting 1974, li valgué el premi Guardian de novella, i Injury time 1977, el premi Whitbread Escriví també Young Adolf 1978, una fantasia sobre Hitler, i les novelles Winter Garden 1980 i Everyone for Himself 1996, entre altres

Filla del navegant oceànic basc Álvaro Basterra, s’inicià en classe optimist al Real Club Marítimo del Abra de Bilbao Posteriorment passà al Club Nàutic El Balís En classe 420 guanyà una Imperia Winter Regatta 2007 i una Copa d’Espanya en categoria absoluta 2008 També ha navegat en creuer, concretament en classe platu 25 i en elliott 6 m

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter