Resultats de la cerca

Membre del CN Sabadell, el seu entrenador és Albert Tubella Competí en sis Campionats d’Europa 1997, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008 i quatre Mundials 2003, 2005, 2007, 2008 amb la selecció espanyola, els dos del 2008 específics de natació en aigües obertes Guanyà la medalla de bronze europea en la prova dels 5 km 2004 A partir del 2005 també disputà la prova dels 10 km en tots aquests campionats

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i aconseguí certa notorietat com a compositor de bandes sonores i director musical de sèries de televisió I ara què, Xènia Els Bobobobs , ràdio Una història de Catalunya , amb textos de M Aurèlia Capmany i sintonies, com ara la utilitzada a TV3 del 1983 al 1993 Treballà també en bandes sonores per al cinema, i fou el responsable de les adaptacions de les cançons dels films de Walt Disney al català i el castellà En el món del teatre, fou director musical del Teatre Arnau de Barcelona 1982-92 i també compongué, dirigí i…

Estudià filologia i psicologia Professor a l’ensenyament secundari i traductor, ha collaborat a la premsa En narrativa, és autor de les novelles Escrit als estels 1987 i La ciutat dels àngels 1999, premi El Lector de l’Odissea, de la narració La trapezista cega i el llançador de nans 1993 i del recull de contes La cua del mestre 2007 Com a guionista, ha adaptat al cinema la seva novella Escrit als estels 1992, dirigida per Ricard Reguant, i és coautor del guió de  Monturiol, el senyor del mar 1992, dirigida per Francesc Bellmunt També ha participat en les sèries televisives I ara què, …

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la versió de…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el càrrec fins el…

Es professionalitzà el 1982 a la companyia de Paco Morán, i el 1987 protagonitzà el primer dels seus musicals La botiga dels horrors , d’H Asman i dirigida per J Lluís Bozzo , gènere en el qual en bona mesura s’ha especialitzat Després de Mar i Cel 1988 adaptació de l’obra d’À Guimerà pel grup Dagoll Dagom , s’associà a Ricard Reguant que l’ha dirigit en la majoria de produccions que ha protagonitzat posteriorment Estan tocant la nostra cançó 1990, de N Simon, el recopilatori de musicals Memory 1991, Tots dos 1993, basat en cançons de J Doncos, Germans de sang 1994, de W Russell, Blues en la…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint anys consta…

Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural  1991 i La Lola se va a los puertos  1993, de J Molina Bajarse al moro 1989,  Alegre ma non troppo  1994 i  El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i  Éxtasis 1996, de M…