Resultats de la cerca

A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador Tous-Rosa…

Estudià a Nova York, al Programa Whitney d’Estudis Independents i a l’Art Institute de Chicago En 1998-2000, essent membre del collectiu activista RTMark, organitzà un seminari que durà vuit mesos, en què es tractaren temes d’art, activisme i internet An Introduction to netart 1994-1999 , obra realitzada conjuntament amb Alexei Shulgin, és un referent clàssic sobre la història de l’art en xarxa Ha participat en prestigioses trobades d’art electrònic com a creadora i conferenciant i mostra el seu treball al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la General Foundation de Viena, el…

Estudià al Swarthmore College de Pensilvània i es doctorà en física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York Treballà en els laboratoris Bell estudiant les propietats òptiques dels semiconductors i després en un model quantitatiu per descriure el comportament cooperatiu de la hemoglobina Posteriorment fou professor de física a les universitats de Berkeley 1961-64 i Princeton 1964-80, professor de química i biologia a l’Institut Tecnològic de Califòrnia 1980-97 i el 1997 tornà a Princeton com a professor emèrit de biologia molecular És reconegut per inventar la xarxa de…

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’Escola de…

Durant la Guerra de Secessió creà la primera xarxa de repòrters i la primera agència de venda de fotografies

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional

Creà una marca important de productes cosmètics per a la dona i una xarxa d’uns dos-cents salons de bellesa, que segueixen els seus mètodes, escampats arreu del món

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…

Purità convençut, fou secretari d’estat d’Elisabet I 1573 i propugnà una política anticastellana Creà una xarxa de policia secreta que li permeté de descobrir una conspiració per a alliberar Maria Stuart, fet que en precipità l’execució