Resultats de la cerca

Jugà al GEiEG de Girona, equip en el qual romangué més de vint temporades Disputà un Campionat del Món d’handbol d’onze amb la selecció espanyola 1952 Visqué com a jugador la transició de l’handbol d’onze a l’handbol de set, modalitat en què també fou internacional Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1982-88

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Fill de l’actriu Carlota de Mena Treballà com a actor en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971