Resultats de la cerca

Autodidacta, començà a exposar la seva obra el 1949, participant en diferents exposicions collectives Des del 1969 feu exposicions individuals a Amposta, Tortosa, Tarragona, Barcelona, València, París, etc Utilitzà el marbre, el ferro, el bronze i altres metalls com a material de la seva escultura, centrada especialment en la figura femenina Entre d’altres, destaquen els monuments d’homenatge a les arts i l’agricultura installats a Amposta 1985-88 L’any 2007 Emigdi Subirats publicà la biografia Emili Bonet Escultor, pintor poeta

Fou una persona cabdal en el procés d’innovació i de restauració del joc a les Terres de l’Ebre Membre del Grup Cultural Rasquerà i del Club de Bitlles Amposta, gràcies a la seva empenta els clubs del Perelló, Deltebre, els Alfacs, Amposta i la Sénia formaren part dels dotze primers clubs que s’incorporaren a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB el 1988 Fou representant territorial del Montsià i el Baix Ebre, primer, i de Tarragona, després, de la FCBB

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta 1998 al…

Conegut com Dámaso II , practicà el ciclisme de carretera i de pista Participà en nombroses curses a l’americana, de 100 km, de 24 hores i darrere moto, en especial al velòdrom de Tortosa Des del 1943 formà part del Club Esportiu de Tortosa Guanyà el Campionat d’Espanya darrere moto en dues ocasions 1946, 1953 L’any 1970 la Penya Ciclista Ampostina organitzà en memòria seva el primer trofeu Josep Dámaso

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la dècada dels…

Director del collegi de sordmuts i de cecs de Madrid, escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España 1910 i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social 1911

Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…

Començà la seva trajectòria en les categories inferiors de l’Handbol Amposta Fou responsable d’handbol del Centre Català de Tecnificació Esportiva Terres de l’Ebre-Amposta 2004-05 El 2006 fou nomenat seleccionador català femení absolut i jugà dos partits internacionals contra el Brasil