Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
conquesta de Múrcia
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…
Lucentum
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del País Valencià.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant
pantà de Tibi
Embassament
Pantà, construït el 1594 —és el més antic d’Europa— dins el terme de Tibi (Alcoià), a l’extrem sud-oriental del terme, damunt el riu Verd o de Castalla.
La resclosa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m 3 Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant
Acadèmia del Parnàs
Acadèmia literària formada a València a la segona meitat del segle XVII.
Era rival de l' Acadèmia de l’Alcàsser Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant
Estatut d’Autonomia del País Valencià
Dret
Projecte de llei d’autonomia per al País Valencià.
Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de…
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…
el Capiscol
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Joan d’Alacant, Alacantí, a la costa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina