Resultats de la cerca

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…

Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant 1698 — 1758 dit el menor , el millor arquitecte —…

El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat de…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu ha…

Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent o de Arriba

La partida és actualment farcida d’urbanitzacions, entre les quals destaquen la urbanització homònima i la de Villamartín