Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent,…
la Gleva
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la…
Fata Morgana
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 90 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Internacionales José López Moreno, Madrid ARGUMENT Gonzalo Suárez GUIÓ VAranda, GSuárez FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Easmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pablo Gago MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Teresa Gimpera Gim, Marianne Benet Míriam, Marcos Martí JJ, Alberto Dalbes Álvaro, Antoni Ferrandis el professor, Glòria Roig la dona del professor, Antonio Casas el colleccionista, Núria Picas Sra Kelman, Alberto Gadea el perseguidor ESTRENA Barcelona, 14111967, Madrid, 05091968 Sinopsi Un…
Angoixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al papat, que…
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels…