Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Lancia
Economia
Fàbrica italiana d’automòbils fundada el 1908 pel corredor automobilista Vicenzo Lancia.
Dedicada principalment a la fabricació d’automòbils de gran turisme, actualment produeix també camions, autocars i tractors agrícoles En l’aspecte tècnic, Lancia introduí la carrosseria monobuc i la suspensió independent de les rodes anteriors
La Hispano Suïssa
![](/sites/default/files/media/EEC/hispano_suiza.jpg)
Anunci de La Hispano Suïssa (1919)
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Marca d’automòbils creada a Barcelona el 1904.
Fou fundada per l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, establert a Barcelona des del 1899 La seva activitat esportiva s’inicià el 1909, després que la marca adeqüés alguns dels models a la competició per desig exprés del rei Alfons XIII El debut fou a la Copa Catalunya d’aquell any, amb tres cotxes de quatre cilindres, que foren millorats el 1910 i arribaren a la segona posició, darrere Peugeot El mateix 1910 s’imposaren a la Copa de l’ Auto francesa, fet que augmentà considerablement el prestigi de la marca a França, fins al punt d’obrir una important sucursal a…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
el Segrià
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC61684MapaSegria.png)
Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…