Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Museu Egipci
Museu
Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.
El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el s XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli Hom començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma'il Paixà La…
Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos
© Museu Egipci
Museu
Arqueologia
Museu dedicat a l’egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, inaugurat l’any 1994 a la ciutat de Barcelona.
Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa Els fons provenen de la collecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics el faraó, càrrecs i personatges privats, arts i oficis, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, la tomba i el seu contingut, el cultes als…
Cànon Reial de Torí
Papir egipci del final del s. XIII aC redactat en escriptura hieràtica que conté la llista reial egípcia més completa.
Ofereix el nom i els anys de regnat dels més de tres-cents faraons que regnaren Egipte des de Menes dinastia I fins a Merenptah dinastia XIX, precedits pels déus que governaren abans Fou trobat en una tomba de la zona de Luxor, en l’anvers d’un document de caràcter comptable Actualment s’exposa al Museu Egipci de Torí, on es diposità poc després de la seva troballa per Bernardino Drovetti el 1822 La fragilitat del document i la facilitat amb què es deteriorava provocaren que, el 1938, Giulio Farina segellés el document entre dues fulles de vidre El 2008 es trobaren noves restes…
Šayḫ ‘Abd-al-Qurna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor, coneguda de vegades com la ‘‘Vall dels Nobles’’ pel fet que hi foren enterrats els personatges de les dinasties XVIII-XX.
Comprèn més de cent tombes del tipus hipogeu Llur importància està sobretot en llur decoració principalment pintada, però en ocasions també en relleu, que illustra sobre molts aspectes de la vida quotidiana faraònica Les més interessants per llurs dimensions, decoració o texts són les d’Ideni, cap dels graners d’Ammó, que visqué des del regnat d’Amenofis I fins al de Tuthmosis III Senmut, favorit de Hatšepsut Rekhmara, visir de Tuthmosis III i d’Amenofis II Kernammó, intendent d’Amenofis II Nakht, del regnat de Tuthmosis IV Menna, escriba, del mateix regnat Ramose, visir d’Amenofis III, la…
Wafd
Història
Partit nacionalista egipci.
Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del país, el…
Ptah
Mitologia
Déu egipci, adorat especialment a Memfis.
Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
Dayr al-Baḥrī
JoMV (CC BY 2.0)
Temple
Conjunt de temples bastit contra un penya-segat al NW de Karnak, Egipte.
Hi ha restes d’un temple de Mentuhotep II dinastia XI i el temple funerari de Hatšepsut dinastia XVIII, una peça excepcional per la seva estructura sèrie de terrasses escalonades amb grans columnates unides per rampes, cas únic en l’art egipci
Abūsīr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 11 km al SW del Caire.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte
Abū Roaš
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 8 km al N de Gizeh.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina