Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
via Àpia
La via Àpia al seu pas per Roma
Bert Kaufmann (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Camí romà que portava de Roma a Càpua.
Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres
Manusmṛiti
Llibre de lleis bramànic.
Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…