Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista de L’auca del senyor Esteve (1907), de Santiago Rusiñol.
Desenvolupament enciclopèdic Anteriorment a la publicacióde la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de…
senyor Esteve
Protagonista central de
L'auca del senyor Esteve , de Santiago Rusiñol.
El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o el petit burgès, de vida tranquilla, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art que viu al marge de la política La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar 1907 els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “…