Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
marquesat de Torrelles
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1706 a Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, únic titular.
marquesat de Santdionís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 al general de batalla Josep de Camprodon i de Santdionís.
Passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
Guerre Folle
Història
Nom donat a la insurrecció dels grans feudataris francesos, en morir Lluís XI (1483), contra Anna de França, regent dels seu germà Carles VIII de França.
Malgrat l’ajut de Maximilià d’Àustria i de Ricard III d’Anglaterra, fracassà 1488
Henōtikón
Edicte d’unió, de tendència neocalcedoniana, promulgat per l’emperador Zenó, el 482, sota la inspiració del patriarca de Constantinoble Acaci, amb l’intent de reconciliar els calcedonians i els monofisites.
Fou rebutjat pel papa Fèlix III, el qual condemnà Acadi, fet que provocà el cisma acàcia
Despenser
Llinatge baronial anglès que sembla que prengué aquest nom de l’ofici de dispensator (senescal) dels comtes de Chester.
En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser I ~1223 — 1265, que assolí un paper important en l’afrontament dels barons 1258 contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra El seu fill Hugh Le Despenser II 1261 — Bristol 1326, dit el Vell , fou convocat com a baró al parlament del 1295 Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei el 1322 fou creat comte de Winchester durant la rebellió de la reina Isabel…
itineraris d’Antoní
Llistes de mansions romanes, amb les milles de distància d’un indret a l’altre.
Hom els ha atribuïts a l’emperador Antoní, però en realitat són força més tardans s III-IV itinerari
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…
Tugendbund
Història
Societat secreta prussiana, fundada a Königsberg (l’actual ciutat russa de Kaliningrad) per nacionalistes que s’oposaven a la dominació napoleònica i volien la regeneració de Prússia.
Collaborà en la reacció prussiana del 1815 El liberalisme dels seus membres mogué Frederic Guillem III a dissoldre-la 1815
tractat d’Aranjuez
Història
Tractat d’aliança firmat a Aranjuez pels plenipotenciaris d’Espanya (el comte de Floridablanca) i França (el comte de Montmorin) el 12 d’abril de 1779, en virtut del qual ambdós països s’unien en la guerra contra la Gran Bretanya i es comprometien a continuar-la fins a recuperar les concessions a la Gran Bretanya pels tractats d’Utrecht (1713) i París (1763).
Aquest tractat posà fi a un període de vacillacions, a la cort de Carles III, sobre la conveniència de mantenir la neutralitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina