Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
combat naval de l’Alguer
Història
Militar
Batalla tinguda el 17 d’agost de 1353 entre l’estol genovès, que protegia el N de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa afeblí la potència naval de Gènova i confirmà el domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós
Piast
Història
Primera dinastia regnant de Polònia que ocupà el tron des del s IX fins a la fi del XIV, bé que el cognom Piast no li fou aplicat fins al s XVII.
S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
tractat de Hubertsburg
Història
Tractat signat el 15 de febrer de 1763, juntament amb el de París, per posar fi a la guerra dels Set Anys.
Maria Teresa d’Àustria cedí definitivament la Silèsia a Prússia i li tornà el comtat de Glatz August III de Saxònia conservà els seus estats
Queralt
Els Queralt (òlim Gurb)
Llinatge noble català iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.
Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses…
comtat de Camprodon
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 a Josep Oliver de Boteller i de Jordà Curtó (1653-1714).
marquesat de Vilana
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 al coronel Josep de Vilana-Peguera i de Millars, únic titular.
orde de l’Esperit Sant
Història
Orde suprem de cavalleria del regne de França, fundat per Enric III el 1578 amb la divisa Duce et auspice
.
Constava de cent cavallers i requeria proves de noblesa i ésser cavaller de l’orde de Sant Miquel Abolit el 1792 i restaurat el 1814, fou definitivament suprimit el 1831
comtat de Cervià
Història
Títol senyorial concedit pel primer Carles III el 1707 a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès).
Ha passat als Montagut
vescomtat de Bunyola
Història
Títol concedit per Jaume III de Mallorca, el 1349, a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.