Resultats de la cerca

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera

Al s XIV 1379 pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí Al començament del s XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burguès, que ja n'eren feudataris des del segle anterior Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós el Comte Mal

Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto…

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla

Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens, Manuel…

Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders, Joaquim Xirau,…

Començà les seves activitats el 1927 a Valls, amb la publicació d’obres literàries El 1929 es traslladà a Barcelona i s’especialitzà en literatura política d’orientació esquerrana amb les colleccions “Biblioteca d’Estudis Socials i Polítics” i “Petita Collecció d’Opuscles” Hi edità el Manifest del Partit Comunista 1930, amb pròleg de Serra i Moret, El comunisme i la qüestió nacional i colonial 1930, recull de texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb pròleg de Jordi Arquer, la Crítica del programa de Gotha 1936 de Marx i altres obres de Lenin, Plekhanov, Gor'kij, i de Carrasco i Formiguera…

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament…