Resultats de la cerca

Granollers fou la primera ciutat catalana i de l’Estat espanyol en què es jugà a aquest esport Conegut com a BM Granollers, començà jugant en la pràctica esportiva que es practicava a l’època, l’handbol d’onze, però fou un dels principals impulsors de la introducció de l’especialitat actual de set jugadors Destacà en el Campionat de Catalunya de final dels anys cinquanta i principi dels seixanta Guanyà dos Campionats d’Espanya d’onze 1956, 1959, i fou el primer equip de l’Estat que participà en una competició europea, l’any 1959 No participà en la primera Copa d’Europa que s’organitzà el 1957…

Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí…

Seguí la inspiració política de la Lliga

El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró , i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona

Ha assolit el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora Fins el 1989, que fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser, estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech Posseeix installacions a Granollers i al Prat de Llobregat Baix Llobregat Els seus ingressos el 1993 foren de 23 900 milions de pessetes i donava treball a 469 empleats

Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia Espanyola dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona

A les barriades i les poblacions la Barceloneta, el Poble-sec, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar, Olot, Montblanc, Agramunt, etc publicà revistes i butlletins, a semblança de l’efímer butlletí de Barcelona Una bona part d’aquestes joventuts s’integrà a Acció Catalana 1922 Aquesta denominació fou emprada també per grups joves del Partit Nacionalista Català, Estat Català, La Falç i nuclis republicans o socialistes de Reus, Granollers i les Borges Blanques

Josep Espona i Boatella comprà el 1944, juntament amb un soci, una petita fàbrica de farines El seu fill, Josep Espona i Bañarés 1926-1997, s’integrà al projecte des del començament, però el 1946 comprà una altra planta productora de farina a Rubí Vallès Occidental i, el 1950, introduí a l’Estat espanyol les primeres pastes fetes amb sèmola dura Posteriorment, anà comprant diferents installacions de producció El 1961 absorbí Productos Alimenticios Gallo, propietat del seu amic i client, Fèlix Pagès, i el 1968 inaugurà la primera fàbrica de Granollers Vallès Oriental Amb la…

Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat

Es creà el 6 de febrer de 1946 amb l’objectiu d’editar mapes, material cartogràfic i guies de muntanya per a proveir, especialment, l’excursionisme català Impulsada per  Salvador Llobet , Noel Llopis i Josep Maria Puchades , primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars