Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’…
EOKA
Sigla de l’Ethniki Organosis Kyprion Agoniston (‘Organització Nacional per a l’Alliberament de Xipre’), grup guerriller partidari de l’enosi.
Fundada 1955 i dirigida per Georgios Grivas , lluità contra els britànics fins a aconseguir la independència de Xipre febrer del 1959 L’arquebisbe Makários la dissolgué, i pràcticament restà desorganitzada Més tard, reaparegué esporàdicament com a autora d’accions armades contra el govern republicà i contra la comunitat turcoxipriota
Cornaro
Llinatge patrici venecià que s’enriquí pel seu comerç amb l’Orient.
Donà quatre duxs a la república un dels quals fou Giovanni Cornaro i una reina, Caterina Cornaro, a Xipre
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
Acames
Mitologia
Heroi de la guerra de Troia.
Fill de Teseu i de Fedra Hom diu que fundà la colònia d’arcadis establerta a Pafos al s XIV aC El cap d’Arnaútēs, a Xipre, portava abans el seu nom La tribu acamàntida d’Atenes pretenia descendir d’aquest heroi
Partit Demòcrata Europeu
Política
Partit polític europeista de centre.
Fou creat el 2004, a Brusselles, pel francès François Bayrou i l’italià Francesco Rutelli Des d’aquest anys concorre a les eleccions al Parlament Europeu dins de la coalició Renovar Europa i forma part d’aquest grup a la cambra Agrupa partits de centredreta, partidaris del federalisme europeu Mouvement Démocrate França, Margheritta Itàlia, Camí del Canvi Txèquia, Partit del Treball Lituània, Partit Nacionalista Basc País Basc, Moviment dels Ciutadans pel Canvi Bèlgica i Partit Europeu Xipre
tractat de Sèvres
Història
Pacte signat, a la ciutat de Sèvres, entre els turcs i els aliats el 10 d’agost de 1920, pel qual hom cedia a Grècia la Tràcia Oriental (amb Gal·lípoli), les illes de la mar Egea (excepte Rodes) i l’administració d’Esmirna.
França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de…