Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’…
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…
comtat d’Anjou
©
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina
, de la qual sortiren els Plantagenet
que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la…
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre extingida al s…
lliga del Peloponès
Història
Nom donat a l’aliança que, els últims anys del s VI aC, Esparta formà amb la resta dels estats del Peloponès, a excepció de la llunyana i tranquil·la Acaia i de la seva enemiga tradicional, Argos.
Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC