Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
El cor del senglar
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel publicada l’any 1999.
Construïda en vuit capítols, és una reflexió sobre la condició humana des de la indagació en les arrels del passat del narrador per trobar les claus de l’entitat familiar Amb un joc constant de dualitats, l’escriptor es projecta en alguns dels personatges i en especial en el protagonista, punt de vista narratiu del relat que inclou els altres relats, que té el nom de l’autor i el seu mateix ofici i ha escrit les seves obres La novella arrenca de l’etnocentrisme mallorquí exposat a Les Illes encantades , de la concepció cíclica de la naturalesa o mite de l’etern retorn expressat a Els dies…
ducat de Medina Sidonia
Història
Títol senyorial concedit, a Castella (1445), a Juan Alonso de Guzmán el Bueno y de Figueroa (1410-68), comte de Niebla.
Fou quadrinet seu i setè duc Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor , avi del novè duc, Gaspar de Guzmán el Bueno y de Sandoval Guzmán , pare de l’onzè duc i lloctinent de Catalunya, Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán el Bueno y Fernández de Córdoba El títol, en morir el seu besnet 1777, passà als Álvarez de Toledo L’actual duquessa, María Isabel Álvarez de Toledo y Maura nascuda el 1936, mantingué una actitud crítica davant el règim franquista
Olives
© Fototeca.cat
Cartografia
Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva
.
Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica Possible germà seu fou Jaume Olives , també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives —que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes— i avi de Joan Olives , autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan s XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent, Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630- , i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
Bruce
Família escocesa descendent de Robert de Bruce (mort vers el 1094), cavaller normand que passà a Anglaterra amb Guillem I.
El segon Robert de Bruce mort el 1141 s’establí a Escòcia 1124 El sisè Robert de Bruce mort el 1295 fou besnebot dels reis Malcolm IV i Guillem I El seu fill, Robert de Bruce mort el 1304, obtingué el comtat de Carrick, i el fill d’aquest, Robert de Bruce mort el 1329, tornà a fer valer les pretensions del seu avi al tron i esdevingué rei el 1306 El seu germà, Edward de Bruce , morí el 1318 lluitant per obtenir el títol de rei d’Irlanda
Bolòs
Farmàcia
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila
Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que…
Ruta
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona (al barri de Vallcarca) el 1928 pel director Josep Amich i Bert, Amichatis, que dirigia els doblatges i la sincronització, juntament amb el tècnic Albert Gasset.
Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el 1937 D’…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J…
Vergés
Nissaga barcelonina de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909—1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905—1997).
Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any debutà Sebastià…