Resultats de la cerca

Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles

Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França

D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles

Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català

Més radical que aquest en l’aspecte racial, defensa l’exclusivisme africà Illegalitzat el 1960, desplegà a partir del 1961 una discontínua activitat armada contra el règim blanc des de les seves bases a Zàmbia i a Tanzània Legalitzat el 1990, s’oposà al procés pactista endegat per l’ANC i pel Partit Nacional, però a la fi s’integrà al procés democràticA les eleccions del 1994 aconseguí només 5 diputats a l’Assemblea Nacional

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a…

Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega

S'oposà a la política de la Kulturkampf, bé que després del 1880 s’alià amb Bismarck contra els socialistes Entre el 1894 i el 1906 s’alineà amb els conservadors per sostenir Bülow i Hohenlohe, la qual cosa féu que els catòlics adquirissin nombrosos avantatges El 1921 el cap del partit, Matthias Erzberger, fou assassinat en demanar pau sense annexions Sota la República de Weimar fou el partit clau, i governà amb els socialdemòcrates Sostingué Hitler en les eleccions del 5 de març de 1933 i afavorí l’expulsió dels diputats comunistes, però fou dissolt el 5 de juliol del mateix any

Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se