Més radical que aquest en l’aspecte racial, defensa l’exclusivisme africà. Il·legalitzat el 1960, desplegà a partir del 1961 una discontínua activitat armada contra el règim blanc des de les seves bases a Zàmbia i a Tanzània. Legalitzat el 1990, s’oposà al procés pactista endegat per l’ANC i pel Partit Nacional, però a la fi s’integrà al procés democràtic. A les eleccions del 1994 aconseguí només 5 diputats a l’Assemblea Nacional.