Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou…
el Milà
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.
La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la…
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren…
Lladró
© Fototeca.cat
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.
El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor…