Testà el 1143. El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl, senyors del castell de Boïl. Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl, prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl. El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó, primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies: els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de Boïl, extingida al segle XVIII quan recaigué en els Maldonado, comtes de Villagonzalo; els de Mislata, extingits el 1361; els de Bétera i Boïl, línia que després recollí l’herència de la de Borriol i s’extingí el 1778, que passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola; i els de la baronia de Borriol, extingits el 1371.
Arbre genealògic dels Boïl
La línia de Manises fou fundada per Felip de Boïl i de La Scala i continuada pels seus fills Pere Boïl i de Bellvís, batlle de València des del 1356, i Felip Boïl i de Bellvís (mort el 1375). El fill d’aquest, Pere Boïl i Colom, cinquè senyor de Manises i senyor de Picassent i d’Alcàser, serví el rei Pere en les guerres de Sardenya i de Castella i fou recompensat amb la concessió de la jurisdicció criminal sobre els sarraïns de Picassent (1364) i amb el títol de la noblesa (1385). Prengué part en les bandositats valencianes en el bàndol de Jaume d’Aragó, bisbe de València, vers el 1373. Tingué dos fills, Jofré de Boïl i Codinats, que fou cardenal, i Felip de Boïl i Codinats, cavaller errant en la seva joventut, que combaté a Ceuta contra Lope Alonso de Montemolín, de Castella (1415). Tant ell com els seus successors procuraren d’incrementar la fabricació de ceràmica de Manises. El darrer baró de la línia, Vicenç Boïl de La Scala (mort el 1671), fou creat marquès de La Scala.La línia de Mislata fou originada per Joan Boïl de La Scala, que prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. El seu fill Pere Boïl (mort el 1361) no tingué successió masculina, i la seva branca s’extingí.
La línia de Bétera i de Boïl fou originada per Ramon Boïl de La Scala, conseller del rei Alfons i tresorer del rei Pere (1339-40); participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa. La casa s’engrandí amb el seu fill Pere de Boïl i Castellar. Fills d’aquest foren Berenguer de Boïl i Dies i Pere de Boïl i Dies, que fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon de Boïl i Montagut, virrei de Nàpols. A la mort d’aquest sense descendència masculina, la baronia de Bétera passà als descendents de la seva filla natural Violant Boïl, que es cognomenaren Vives de Boïl; les de Boïl i Borriol passaren al seu cosí germà Felip de Boïl i Soler, pel fet d’ésser possessions vinculades al cognom Boïl. El succeí el seu fill Ramon Boïl i de Vilanova, que acompanyà el cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). El seu fill, Joan Àngel Boïl i Valeriola, canvià el cognom pel de Boïl d’Arenós per tal de poder rebre l’herència de la seva cosina germana Aldonça d’Arenós. El seu net, Joan Boïl d’Arenós i Martí (mort el 1609), recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d’un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. El seu net, Pere Boïl d’Arenós i Mercader, fou creat marquès de Boïl el 1630.
La línia dels senyors de la baronia de Borriol fou originada per Berenguer Boïl i de La Scala. El succeí el seu fill Joan Boïl (mort després del 1361). A la mort del seu fill, Berenguer Boïl i de Boixadors (mort abans del 1368), el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar.