Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
concili de Florència

Artur Mas i Gavarró
Dissetè concili ecumènic, començat el 1431 a Basilea, traslladat a Ferrara el 1437, a Florència el 1439 i a Roma el 1443, on acabà (1446).
Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…
república de Florència
Història
Entitat política sorgida al sXII entorn de la ciutat de Florència, independitzada de tota altra jurisdicció i regida inicialment per cònsols.
Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…
baronia de Florejacs
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que pertangué als Josa.
Passà als Cortit 1571, als Bartomeu 1574, als Agulló 1613, als Ribera 1625 i, des del 1741, als marquesos de Gironella
Flor d’enamorats
Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català i de romanços en castellà; la primera edició coneguda fou feta a Barcelona el 1562, i la darrera el 1681.
La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes la més coneguda és Bella de vós só enamorós A partir del 1601, almenys, el recull augmenta amb més cobles catalanes i amb la cançó de Los comendadores Des del 1573 aquest cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar la primera vegada a València el 1556 o el 1557 Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats 1973
la Flor de Maig
Medicina
Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de Collserola, dins el terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Flora de Catalunya
Obra de Joan Cadevall i Diars, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937 En els tres primers volums collaborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una illustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
dinastia Flàvia
Història
Nom donat a dues dinasties d’emperadors romans.
La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…
Flammarion
Editorial
Editorial francesa fundada a París el 1875 per Ernest Flammarion.
Publica colleccions universitàries, obres històriques, científiques, juvenils i diverses colleccions de butxaca “J'ai lu”
La Flaca
Setmanari
Setmanari liberal en castellà que aparegué a Barcelona des del 27 de març de 1869 al 3 de març de 1876, amb diferents títols —«La Carcajada», «La Risotada», «La Risa», «La Madeja Política», «El Lío» i «La Madeja»—, a causa de les suspensions.
Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró