Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Festival Internacional de Teatre de Sitges
Teatre
Festival de teatre instituït el 1967.
Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit successivament…
Festival Internacional de Música de Barcelona
Portada del programa del Primer Festival Internacional de Música de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Sèrie de concerts anuals organitzats des del 1963 per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’Ajuntament, i que se celebrà fins el 1987.
Celebrada durant el mes d’octubre, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila , que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el…
,
Festes Populars de Cultura ‘‘Pompeu Fabra’’
Folklore
Festa literària creada el 1968, de caràcter itinerant arreu dels Països Catalans.
Té l’origen en la celebració del XXV Concurs de Poesia a Cantonigròs el 1968 any Fabra, quan un gran nombre dels assistents habituals, impulsats per Joan Ballester i Canals, demanà a Joan Triadú de donar-hi continuïtat amb una nova forma Òmnium Cultural tingué cura de l’organització i les activitats, que incloïen regularment concursos literaris, actes culturals, espectacles populars, etc, tot mantenint l’esperit de resistència recollit a Cantonigròs El 1977, amb la recuperació autonòmica, foren reconegudes institucionalment
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…
, ,
tractat de Fes
Història
Pacte signat a Fes el 1309 entre el soldà marínida Abū Rabī‘a i Jaume II de Catalunya-Aragó, representat per Jaspert (V) de Castellnou, sobre cooperació militar i naval contra Ceuta i que fixava uns acords econòmics.
Tanmateix, representà el fracàs de la gran aliança projectada per Jaume II
Companyia de Ferrocarrils i Tramvies
Societat que obtingué, el 1872, la concessió per a construir i explotar la línia de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui; fou inaugurada pels volts del 1881.
El 1890 es fusionà amb la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos
Companyia dels Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d’Alacant
Empresa creada el 1910 per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vilajoiosa a Dénia i d’Alacant a la Vilajoiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament.
El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967 El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta
Ferrocarril Secundari de Guardiola a Castellar de N’Hug
Societat fundada per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924.
Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Ferrocarrils Econòmics SA
Companyia creada el 1924 per a construir i explotar la línia de Tortosa a la Cava, que fou inaugurada durant els anys 1926 (de Tortosa a Amposta) i 1927 (d’Amposta a la Cava).
El 1964 renuncià a l’explotació d’aquesta línia, que passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta i que fou clausurada el 1968