Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
El Eco del Turia
Setmanari
Setmanari en castellà fundat a València el 1857 sota la direcció de Vicent Boix.
S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858
El Eco de la Clase Obrera
Periodisme
Primer periòdic obrerista de l’Estat espanyol que aparegué a Madrid del 5 d’agost de 1855 al febrer del 1856.
Fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia, hi collaborà assíduament Francesc Pi i Margall Defensà l’associació obrera com a instrument de defensa, organització i representació de classe
El Eco de Euterpe
Periodisme
Periòdic bilingüe fundat a Barcelona per Josep Anselm Clavé el 1859 per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.
A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies Continuà sortint després de la seva mort, fins el 1887
El Eco de Badalona
Setmanari
Setmanari en castellà, conservador, fundat a Badalona el 1869 per Francesc Planas i Casals.
Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936 Acceptà el català en les collaboracions Posteriorment es transformà en un setmanari esportiu
Eco
Mitologia
Nimfa dels boscs.
Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava
Eclesiàstic
Llibre deuterocanònic conegut també amb el nom de Saviesa de Ben Sira.
Segons les dades de la versió grega, l’autor “Jesús, fill de Sira”, havia estat un escriba que cap a 190-175 aC escriví l’obra en hebreu un net seu la traduí al grec i hi afegí un pròleg Actualment hom disposa d’un text hebreu, desconegut fins ara, que abasta unes tres cinquenes parts de la versió grega, força corromput, però al qual hom presta com més va més atenció Tant pel contingut com per la forma externa, l’obra pertany a la literatura sapiencial Doctrinalment és un compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, dins una línia conservadora i amb un cert afany proselitista envers…
Eclesiastès
Llibre sapiencial, escrit probablement a mitjan sIII aC, el títol del qual (hebr: Qohèlet, ‘l’home de l’assemblea’ o ‘un del poble’) és pseudònim del seu autor.
L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu
L’Eclaireur des Pyrénées Orientales
Periodisme
Diari republicà fundat a Perpinyà el 1880 per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895
Eckart el Fidel
Mitologia
Heroi de les llegendes germàniques que intenta de protegir els tresors dels Harlungen de la cobdícia del rei Ermanrich.
Apareix a Tannhäuser i en altres llegendes i, més tard, en obres de Goethe
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla