Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
baronia de Mascalbó
Història
Títol concedit el 1803 a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
, pel fet d’ésser el regidor degà perpetu de Reus.
Fou suprimit el 1870
Marxa sobre Roma
Història
Episodi de la conquesta del poder per Mussolini, a Itàlia.
Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi
Marxa de la Llibertat
Política
Iniciativa política unitària promoguda especialment per Lluís M. Xirinacs i per Pax Christi, i sostinguda per alguns partits i entitats cíviques catalanes.
Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya
Marx
Cinematografia
Nom amb què són coneguts els germans Marks, actors cinematogràfics nord-americans.
La família fou composta per Leonard Nova York 1891 — 1961 “Chico”, Arthur Nova York 1893 — 1964 “Harpo”, Julius Nova York 1895 — Los Angeles 1977 “Groucho”, Milton Nova York 1894 — Palm Springs, Califòrnia 1977 “Gummo” i Herbert Nova York 1901— Palm Springs, Califòrnia 1979 “Zeppo” Tot i que en algun moment treballaren plegats, només Chico, Harpo i Groucho formaren l’equip que tingué una projecció internacional Les escenes jocoses, d’una comicitat desllorigada, agressiva i carregada d’una crítica —bàsicament social— implacable, són completades per aquelles en què Chico —pianista— i Harpo —…
marquesat de Martorell
Història
Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell.
Passà als Álvarez de Toledo
Martín Fierro
Poema narratiu de José Hernández.
Malgrat les deficiències mètriques que presenta, és l’obra mestra de la poesia gautxesca, la que descriu millor la vida del pària de la plana del riu de la Plata Obra ensems d’un caràcter èpic, líric i satíric, conta la vida d’un personatge, Martín Fierro, que és el gautxo típic L’autor la dividí en dues parts, La ida i La vuelta , però de fet cal dividir-la en tres la primera transcorre a la frontera, la segona explica el retorn als seus dominis, i a la tercera hom troba els consells del vell Vizcacha, molt divulgats El poema té un fons moral i social que el fa compendi de filosofia popular
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
frontal de Martinet
Pintura
Antipendi de fusta pintat, del s XII, procedent d’una església pròxima a Martinet (Baixa Cerdanya) i conservat al Worcester Art Museum (EUA), on és representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre, a Esterri de Cardós
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Martha
Música
Òpera en quatre actes, de F.von Flotow, amb text de W.Friedrich, estrenada a Viena el 1847 (a Barcelona el 1860, al Teatre Principal).
Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera