Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
marquesat d’Aimeric
Història
Títol concedit el 1703 al general d’artilleria Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
Societat General d’Aigües de Barcelona
Economia
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.
Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard 2015, a la Zona Franca Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista L’any 2019 abastia 23 municipis de…
batalla dels Aidu di Turdu
Història
Militar
Batalla lliurada entre Sàsser i Bonorva, a l’indret anomenat els Aidu di Turdu (Logudor, Sardenya), per l’expedició catalana manada pel governador Guillem de Cervelló, la qual fou derrotada pels sards l’any 1347.
Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Huguet, vingut amb reforços el governador morí poc temps després en la retirada Fou una de les desfetes més greus dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa
Aïda

Aïda , de Verdi, Teatre Kirov, Sant Petersburg
© Fototeca.cat - Corel
Música
Òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Ghislanzoni sobre un argument de Camille du Locle.
L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra
Àiax
Personatge de la Ilíada
que personifica la força física, fill de Telamó i un dels cabdills de l’exèrcit grec; era considerat el segon, després d’Aquil·les, pel seu valor en la lluita.
En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i Ulisses , Roís de Corella…
Àiax
Història
Fill d’Oileu, rei de Lòcrida, heroi de la guerra de Troia.
Violà el temple d’Atena i se n'emportà la sacerdotessa Cassandra, filla de Príam fou castigat per la deessa Atena, la qual, amb l’ajuda de Posidó, enfonsà a la mar les seves naus
Ahura Mazdā
Mitologia
Déu suprem de l’Iran antic, el nom del qual esdevingué Ōrmazd en texts posteriors.
És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors
Ahrimān
Mitologia
Esperit del mal en la religió iraniana.
El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes
Al-Ahrām
Periodisme
Diari egipci (‘Les Piràmides’) fundat a Alexandria el 1875 i editat després al Caire.
És un dels més importants del món àrab collaboren en el seu suplement literari els escriptors egipcis més notoris Tira diàriament entre 800 000 i 1 250 000 exemplars 1983 i hom publica també diversos periòdics suplements i revistes associats al diari Com tota la premsa egípcia, és propietat i està sota control del govern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina