Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur coratge, que —cas…
ducat de Maraglia
Història
Títol concedit al regne de Sicília, el 1656, a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini.
El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo
Māra
En el budisme, el dimoni.
Enemic de Buda, empeny els homes a caure en les passions
La Maquinista Valenciana
Economia
Empresa fundada a València el 1880, un dels primers tallers de la zona de l’Horta.
Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i motlles Inicialment era al centre de la ciutat posteriorment les installacions foren traslladades al Cabanyal Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64
ducat de Maqueda
Història
Títol concedit a Castella, el 1530, al ric home Diego de Cárdenas y Enríquez (mort el 1542), senyor de Maqueda, fill i hereu de Gutierre de Cárdenas.
En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón
saqueig de Maó
Història
Depredació soferta per Maó pel setembre del 1535, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 naus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, en canvi que les cases dels traïdors fossin respectades A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536 Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip —iniciat el 1554— hi potencià el repoblament i la vida…
ducat de Maó
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1790, al tinent general Louis Berton des Balbes, marquès de Valleron i comte de Saint-Pol i de La Beaume.
Passà, successivament, als seus fills, el tinent general Louis-Antoine Berton des Balbes mort el 1832, que fou capità general del País Basc, i Marie-Gérard Berton des Balbes , i a la filla d’aquest darrer, que es casà amb el marquès de Gramond
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
Manuzio
Família italiana d’humanistes, editors i impressors del s XVI.
Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…
Manusmṛiti
Llibre de lleis bramànic.
Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima