Resultats de la cerca

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…

Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II 398 aC, com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals perícope La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta Els dos…

Dirigit per Antoni Aparisi i Guijarro, era una rèplica d' El Pensamiento de la Nación , que dirigia a Madrid Jaume Balmes Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic Hi collaboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera El seu caràcter d’oposició a les actituds governamentals Narváez li ocasionaren segrests de números i imposició de multes

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat després del Temple el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta

Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa

Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa

Filla d’Icari, germà de Tíndar, i de la nàiada Peribea La seva llegenda és coneguda, sobretot, a través de l' Odissea homèrica En absentar-se Ulisses a la guerra de Troia, Penèlope administra la casa i té cura del seu fill Telèmac Durant vint anys espera el retorn de l’espòs, fins que, acorralada pels pretendents, que s’han emparat del palau i dilapiden els béns i la fortuna d’Ulisses, promet que es casarà amb un d’ells quan acabi de teixir el sudari del vell rei Laertes, el seu sogre Mentre, de dia, teixeix el sudari, de nit desfà tot el que ha fet, i així l’obra resta interminable…

Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du Louvre i al…