Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
PEN Club International
Sigla que correspon al nom de l’associació internacional d’escriptors anomenada Poets’, Essayists’, Novelists’ Club.
Fundada el 1922 a Londres per l’escriptora CA Dawson Scott, la seva finalitat és de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional El seu president és elegit per un període de tres anys, no renovable El primer president fou John Galsworthy, i ho han estat també HG Wells, Thomas Mann, Arthur Miller, Heinrich Böll i Vargas Llosa Els centres són reconeguts en l’àmbit lingüístic i no estatal El 1997 fou nomenat nou president l’escriptor mexicà Homero Aridjis, en substitució del poeta rus Alexandr Blok El 1999 se…
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
comtat de Peña-Ramiro
Història
Títol concedit el 1871, pel rei Amadeu de Savoia, al diplomàtic Joaquim Caro i Àlvarez de Toledo, diputat, senador i governador civil de Madrid, fill dels marquesos de la Romana.
Continua en la mateixa família
Peña Ibérica
Política
Entitat política i esportiva de caire ultradretà i anticatalanista creada a Barcelona a la fi del 1923 entre els socis i els partidaris del C. E. Espanyol; dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José María Poblador i alguns més, promogué successivament dos setmanaris, Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F. C. Barcelona.
Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica
ducat de Peñafiel
Història
Títol senyorial concedit el 1395 a l’infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya-Aragó), fill del rei Joan II de Castella.
El cedí al seu fill l’infant Joan després rei Joan II de Navarra i de Catalunya-Aragó —motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel —, a qui fou confiscat 1429 pel rei Joan II de Castella, que l’incorporà a la corona
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les eleccions del…
comtat de Pembroke
Història
Títol que detingueren consecutivament diverses famílies angleses.
Creat el 1138, fou atorgat pel rei Esteve a Gilbert de Clare mort ~1148, a través del fill del qual, Richard, passà a William Marshall mort el 1219 i als fills d’aquest Tingut per William de Valence mort el 1296 i els seus descendents, el 1414, passà al quart fill d’Enric IV, Humphrey, i més tard a Jasper Tudor ~1431-95 i a Sir William Herbert ~1506-70 i als seus descendents, entre els quals es destacaren Philip 1584-1650 i Thomas ~1656-1733 Actualment el deté Sidney Charles Herbert
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
lliga del Peloponès
Història
Nom donat a l’aliança que, els últims anys del s VI aC, Esparta formà amb la resta dels estats del Peloponès, a excepció de la llunyana i tranquil·la Acaia i de la seva enemiga tradicional, Argos.
Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…