Resultats de la cerca

Originat de l’antic partit catòlic entre les dues guerres mundials, té àmplies connexions amb el sindicalisme cristià i es constituí amb les eleccions del 1946 Ha participat en la majoria de governs, fins avui Partidari manifest del retorn del rei Leopold III, passà una forta crisi amb la tornada d’aquest a Brusselles, que el conduí a la derrota electoral del 1954 Abans, però, amb el ministre Harmel, dugué a terme una important reforma de l’ensenyament primari i secundari tornat al poder el 1958 gabinet Eyskens, es trobà amb el problema de la independència del Congo i els conflictes…

Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala dreta del…

Aconseguí una certa implantació a les zones del nord Participà en el govern republicà d’Alfonso Costa 1919 i s’oposà al cop d’estat del 1926 que donà pas al salazarisme Declarat fora de la llei, fou refundat a l’exili per Mário Soares 1972, que li imprimí una orientació moderada i que fou successivament reelegit a la presidència del país entre el 1986 i el 1996 Després de la revolució del 1974, participà en els primers governs provisionals, tingué la majoria relativa a l’assemblea constituent del 1975 i a les legislatures dels anys 1976-78 i 1983-85, en les quals governà gairebé sempre en…

Dels orígens a la fi del franquisme El seu portaveu fou El Socialista 1886 El I Congrés tingué lloc a Barcelona 1888, pocs dies després de la constitució, també a Barcelona, de la Unió General de Treballadors  UGT, sindicat d’inspiració socialista El nou partit s’implantà en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries L’any 1895 foren elegits els primers regidors socialistes i, al cap de deu anys, hi havia socialistes a 50 ajuntaments, entre els quals el de Madrid El primer diputat socialista, Pablo Iglesias Posse fou elegit l’any 1910, gràcies a una aliança electoral amb els…

Accentuadament esquerrà, fou cofundador de la Junta Democrática 1975 Els resultats desfavorables en les primeres eleccions 4 escons, l’empenyeren a la integració al PSOE el 1978

El 1938 adoptà el nom de Partido Revolucionario Mexicano, i el 1946 l’actual Creat com una unió de grups procedents de la Revolució de 1910-17, el PRI inicialment d’esquerra moderada i amb una posició independent en política exterior ha dominat la vida política mexicana del segle XX d’ençà de la presidència de Lázaro Cárdenas  i el suport d’altres partits com ara el PAN Des del mandat de  Carlos Salinas de Gortari 1989-94 la situació es deteriorà ràpidament arran de les acusacions que implicaven el partit amb el narcotràfic, de les lluites intestines que provocaren la mort de dos alts càrrecs…

L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris del 1917 A…

El 1973 esdevingué Organización Trotskista i per l’agost del 1974 es constituí en PORE, que des del 1976 es considerà Secció Espanyola de la IV Internacional trotskisme