Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
marquesat d’Orani
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1624 a Diego Silva-Mendoza y de Portugal (mort el 1661), baró de Monòvar i de Mur i senyor d’Orani.
Passà als Bernuy, un altre cop als Silva i als Vázquez
principat d’Orange
Història
Títol i territori que tenia com a cap la ciutat d’Aurenja
.
Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se l’annexà 1713…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una branca…
Ora Maritima
Literatura
Poema llatí de Ruf Fest Aviè, poeta del s. IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica, basat, segons sembla, en descripcions més antigues, gregues, dels s. VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament.
Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita
Bossa d’Or
Història
Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma en canvi de diversos préstecs que aquest li feu.
Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
Oposició Obrera
Història
Tendència constituïda en el Partit Comunista soviètic entre el 1919 i 1921, els dirigents més destacats de la qual foren A.M.Kollontaj, A.G.Šliapnikov i S.P.Medvedev.
Aquest grup denunciava la burocràcia en el si del partit i de l’estat soviètic i reivindicava l’autonomia dels sindicats i un paper més important d’aquests en la societat i l’economia Combatudes llurs tesis a l’onzè congrés del Partit Comunista, el grup es dissolgué poc després
Oposició Comunista Espanyola
Història
Grup comunista fundat a Lieja pel febrer del 1930, dirigit per Henri Lacroix (Francisco García Lavid) i afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Establert a l’Estat espanyol, hi estigueren afiliats Juan Andrade, Esteban Bilbao, Andreu Nin, etc , i poc temps després es reconvertí, sota la direcció d’aquest últim, en Esquerra Comunista , pel març del 1932 Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme