Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
La Opinión de Cataluña
Periodisme
Diari conservador, propietat d’Elias de Molins.
Successor d' El Suplemento de Barcelona , fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de La Opinión , fou resultat de la fusió amb La Opinión Imparcial Començà a sortir l’1 de gener de 1899 i continuà fins el 1901 L’any 1900 acceptà de publicar la Setmana Catalanista , com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’hi havia de publicar
La Opinión
Periodisme
Diari en castellà publicat a Palma (Mallorca), òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol (juny del 1879 - agost del 1890).
Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura
La Opinión
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 de juliol de 1860 al 30 de gener de 1866.
Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias
guerra de l’Opi
Història
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42).
L’emperador xinès, preocupat per l’increment del consum d’opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra 1840 Després d’haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l’obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se immediatament,…
les Onze Mil Verges
Història
Advocació cristiana que des de Colònia es propagà a tot Europa, especialment arran de la troballa, el 1106, de les relíquies d’unes màrtirs de la persecució del 304, en el nombre estimat d’onze verges, transformat per error en onze mil, de les quals la més famosa és Úrsula.
A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna…
Opel
Empresa alemanya del sector de l’automòbil.
Té els precedents en el taller de fabricació de màquines de cosir fundat per Adam Opel a Rüsselsheim Hessen el 1862 Tingué una gran expansió els anys següents, i el 1886 entrà en el naixent sector de les bicicletes, de les quals es convertí en el primer fabricant del món El 1895 el negoci passà a mans de la vídua d’Adam Opel i els seus fills El 1899 començà la fabricació d’automòbils, i el 1901 construí la primera motocicleta Aquest any adquirí la patent de la francesa Darraq, i fins el 1909 comercialitzà els automòbils sota el nom Opel-Darraq el 1903 introduí el motor de quatre cilindres En…
O’Neill
Família reial irlandesa, descendent de Niall dels Nou Ostatges (mort després del 405), un dels primers reis irlandesos, i dividida en diverses branques.
La més important regnà a l’Ulster, i, bé que vassalls dels reis d’Anglaterra, els seus prínceps foren independents de fet fins al s XVI
marquesat d’Oms
Història
Títol concedit per Lluís XV de França el 1767 a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S'extingí al principi del s XX per manca de successió masculina
Omladina
Història
Societat secreta patriòtica sèrbia fundada vers el 1860 a Bratislava i traslladada el 1866 a Novi Sad.
Defensava un programa nacional panserbi, i exercí una notable influència política i cultural El 1886 fou organitzada a manera de la Jove Itàlia i de la Burschenschaft alemanya
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge