Resultats de la cerca

Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia i a altres malalties…

Era propietat de l’INI i tenia installacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n’inicià la privatització El 2000 es fusionà amb l’ Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol

Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un museu a Nova York…

La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana Alt Urgell, a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959 A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi salt i canal de Pinyana i Marcetes Manresa, abasta principalment les xarxes de Balaguer Noguera i la seva àrea, Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet Bages i Calaf Anoia El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritària 86% el 1985

Societat creada el 1986 per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle , i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Parallel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura Ha produït, entre d’altres,  Mar i cel 1988 i Cacao 2000, de Dagoll Dagom,  Cómeme el coco, negro 1989, de La Cubana, i  Terrífic 1992 i Tricicle 20 , d’El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d…

Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà Gironès, on produeix electrònica de consum vídeos, aparells d’alta fidelitat, televisors, etc El 1985 facturà 14212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors

El 1929 fou forçada pel règim militar a absorbir les altres empreses d’aviació civil i constituí la Concesionaria de Líneas Aéreas Subvencionadas CLASSA, que el 1931, amb la Segona República, adoptà el nom de Líneas Aéreas Postales Españolas LAPE El 1937, amb ajut alemany, fou recuperada per al transport durant la Guerra Civil a la zona franquista El 1940 prengué la denominació actual i l’Estat passà a participar-hi majoritàriament El 1943 fou traspassada a l’ Instituto Nacional de Industria Fortament deficitària, per tal de sanejar-la i fer front a la creixent liberalització del trànsit…