Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Aguiló
Nom de família donat en alguns documents a Robert Bordet, restaurador de Tarragona el 1129, i als seus descendents.
És possible que sigui la catalanització del nom del feu dels Bordet, Culley o Aculley avui Rabodanges, prop d’Argentan, Normandia passat pel llatí aculeo És probable, però, que Robert posseís el castell d’Aguiló a l’Alt Penedès, del qual prengueren el nom Guillem i Berenguer, successors seus, abans d’anomenar-se de Tarragona
comtat d’Aguilar de Inestrillas
Història
Títol concedit pels Reis Catòlics el 1475 a Alonso Ramírez de Arellano y Enríquez, capità general de la frontera de Navarra.
Per enllaç matrimonial 1670 passà als Manrique de Lara , comtes de Frigiliana, i darrerament als Carvajal, ducs d’Abrantes
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
marquesat d’Aguilar
Història
Títol concedit per l’arxiduc Carles (1711) a Josep d’Aguilar Caçador i d’Oluja.
Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür
marquesat d’Aguilar
Història
Títol concedit per Lluís XIV de França (1653) al tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar (de Bassella).
La família s’extingí amb la seva besneta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França
editorial Aguilar
Editorial
Editorial fundada a Madrid el 1923 per Manuel Aguilar, d’origen valencià.
Després de la guerra esdevingué una de les més importants en llengua castellana, gràcies a les colleccions de clàssics universals —"Crisol”, “Obras eternas”, etc—, antologies de teatre, atles, etc Ha publicat algunes colleccions i algunes obres en català S'ha dedicat també a la cartografia El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana de Jesús de Polanco
orde de l’Àguila Negra
Història
Primer orde reial prussià creat el 1701 per Frederic I, elector de Brandenburg, quan fou coronat rei de Prússia.
orde de l’Àguila Blanca
Història
Orde instituït a Polònia, probablement el 1325, per Ladislau IV, en ocasió del casament del seu fill Casimir III amb Anna de Lituània.
Fou renovat el 1713 per August II Desaparegué amb el repartiment de Polònia, i fou restablert amb el ducat de Varsòvia El 1813 fou convertit en orde imperial rus El 1921 reprengué el rang d’orde suprem polonès
Agrupació Valencianista Escolar
Entitat formada per estudiants valencianistes, fundada al 1932, que desenvolupà activitats culturals fins al 1936.
Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta
Agrupació Valencianista de la Dreta
Organització fundada el 1930 com a prolongació de la Derecha Regional Valenciana.
El sector més valencianista de la societat s’escindí el 1933 per tal de fundar Acció Nacionalista Valenciana